PERQUè SUMAM PER TOTS I PER A TOTS

Estan essent mesos de molt dolor, de molt patiment. Ningú esperava que la prova per aquest temps fos aquesta i fos tan dura.




Podríem haver imaginat una guerra, segur el sofriment d'altres al qual, per cert, ens hem acostumat, vèiem uns núvols econòmics a l'horitzó, que fins que no arriben no són tempesta. Sempre pateixen els més febles, els qui menys tenen. Ningú podria aventurar la creu que estam encara patint.

Enmig de tanta aflicció hi ha l'Església. Tots els centres que ofereix habitualment a la societat romanen oberts. No han tancat les portes ni en els pitjors episodis. En algun moment, en els primers dies de confinament i quarantena, varen córrer algunes imatges per les xarxes socials sobre el tipus de tancament, i on podria ser, dels "sense llar". No només no tenen un sostre on aixoplugar-se, no tenen la calor d'obrir la porta i poder dir: «Ja som aquí». Aquests han estat acollits per l'Església. Han trobat en ella la seva llar, el lloc on els esperaven. Això vol dir que les desenes de milers de voluntaris també han continuat amb la seva tasca de generositat.

Alguns es varen apartar en el primer moment per evitar el possible contagi, però altres hi han seguit. Hi ha hagut diòcesis que han hagut de demanar ajuda i demanar generositat perquè s'incorporassin nous voluntaris. Tampoc no ha cessat l'atenció acurada i generosa en els centres d'atenció i acollida a drogodependents. Són molt vulnerables, i de l'atenció que se'ls dispensa depèn també la seva rehabilitació i la nova integració en la societat. És una dolorosa espasa clavada al cor de la nostra societat la de les dones víctimes del tràfic, d'explotació sexual o de la violència. Tampoc aquí l'Església s'ha aturat.

A més de tot això, hi ha tanta gent necessitada d'esperança! Els sacerdots i el seu lliurament han brillat especialment en aquest temps. S'ha posat la creativitat a funcionar perquè era necessària, vital. Hi ha hagut multitud d'iniciatives per oferir la missa diària utilitzant les noves tecnologies. S'han creat infinitat de missatges oferint suport i esperança. És emblemàtica la imatge del sacerdot assegut en una cadira, i circumdat per uns cons de trànsit, és a dir, mantenint i complint les indicacions de les autoritats, i com anava oferint el sagrament de la confessió o un temps d'escolta. Hi ha una esperança primera, la que ens diu que sortirem d'aquesta situació i, després d'ella, recuperarem una vida normalitzada, i l'esperança que va més enllà, que ens assegura una vida en plenitud. Aquesta esperança està ben fundada en Déu. Esglésies obertes, sacerdots al servei de tots per seguir oferint els sagraments, per escoltar, per aconsellar, per, amb humilitat, ser llum i consol, suport i esperança.

Només hi ha una raó que fa possible tota aquesta tasca: la generositat. Generositat de tantes persones com han ofert i segueixen oferint el seu temps, les seves qualitats, el poc o molt que tenen. Milers de voluntaris, religiosos i religioses, sacerdots, tots; i sempre més enllà del que la raó humana ens pot assenyalar. El vèrtex ha estat el nostre sistema sanitari. Gràcies. I amb ells, moltíssimes més persones que han lliurat la seva vida quan la societat més ho estava necessitant. Resem i donem gràcies per tantes persones com ens han ofert el bell rostre de la humanitat. També resem pels que han mort perquè s'han vist contagiats. Déu sap ser bon pagador. En ell confiam.