PARAULES DE SALUTACIÓ DEL DEGÀ-PRESIDENT DEL CAPÍTOL CATEDRAL, TEODOR SUAU, AL NOU BISBE DE MALLORCA


25 de novembre de 2017. 19:30h.

Reverendíssim Pare: Siau benvingut.



En nom de l'Església Catòlica de Mallorca, siau benvingut a ca vostra. No ens sou gens aliè: veniu d'una terra que estimam, ben a prop de ca nostra i amb la qual ens uneixen tants de motius. En aquest mesos llargs ens heu servit amb tot el vostre cor i aprofit per agrair-vos-ho. Per tant, ens coneixeu prou. No vos he d'explicar com és la pleta que la bondat de l'Amat vos convida a conrar. Coneixeu prou les nostres complexitats, els nostres límits, els reptes que a partir d'ara compartirem. Sobretot, però, sabeu de la nostra esperança i de la nostra voluntat de ser al bell mig de la nostra societat testimonis de l'evangeli. Segons la bella imatge de Sant Ignasi d'Antioquia, el bisbe és com la icona de Déu Pare en el cor del món. I és refiats en la veritat d'aquesta imatge que vos rebem. Heu triat com a lema vostre les paraules del Senyor: "Vosaltres sou els meus amics". Bon programa del ministeri que avui encetau. Paraules que s'allarguen en aquelles altres: "Ningú no té un amor més gran que el qui dona la vida pels seus amics". El do del vostre amor és la penyora que esperam de vós. Rebeu vós avui la certesa que nosaltres volem ser els vostres amics, tots, col·laboradors i responsables tant de la vostra felicitat com de la tasca que compartim, per voluntat del nostre únic Senyor. I no tingueu por. No tingueu por del món, perquè Déu l'estima; ni de nosaltres, perquè som la família del Ressuscitat i, a partir d'ara, la vostra; ni del mal, perquè hi ha un amor més fort que el mal i que la mort, que ens ha estat vessat cor endins per la gràcia del baptisme. No tingueu por. L'esperança és el nostre present i el nostre futur reposa en les bones mans de l'Esperit, fins que Déu serà tot en tots.

Heu volgut que tinguéssim avui a les mans una preciosa imatge de la Mare de Déu de la Misericòrdia. Els qui la posaren a la Seu desitjaren que fos memòria d'un moment cru de la nostra història, quan una crescuda de la Riera envià a la mort centenars de ciutadans. Volgueren que els qui plegats havien mort, plegats romanguessin a la terra sagrada de la Catedral. I els pintaren sota el mantell d'aquella Mare que, impotent, contemplà la mort cruel del primer dels seus fills. Volgueren que fóra signe de l'amor lúcid que venç la mort amb la tendresa. A aquesta tendresa vos encomanam, reverendíssim Pare, avui, en un altre dia solemne, el de la vostra entrada a la nostra terra. Que Maria sigui sempre el vostre ajut i la vostra gràcia. Siau benvingut.


0 COMENTARIS