CRIST HA RESSUSCITAT I ENS DIU: "NO TENGUEU POR"


01 de abril de 2018. 12:35h.

La vigília pasqual expressa el pas de les tenebres a la llum, de la mort a la vida nova en la resurrecció de Jesús.



La Vetlla Pasqual en la nit del Dissabte Sant és la part medul·lar del tridu pasqual de la Passió i Resurrecció de Crist, i conseqüentment la culminació de l'any litúrgic. La vespra del Diumenge de Pasqua, precedit per la "mare de totes les vigílies", com se la coneix popularment, és la part final del tridu, el qual va començar amb el sopar del Senyor, el Dijous Sant, i que va aconseguir el cim el divendres Sant amb la commemoració de la Passió de Jesús a la creu.

Si durant el dia del Dissabte Sant l'Església encara és de dol per la mort del Salvador, el vespre esclata d'alegria. Es realitza la benedicció del foc nou i de l'aigua, lectures, lletanies, la professió de fe i batejos de feligresos.

La celebració començà a l'exterior del temple, on es beneí el foc nou, de les brases del qual s'encendrà el Ciri Pasqual —Llum de Crist— que efectivament simbolitza el mateix Crist ressuscitat.

Després de la processó d'entrada s'entonà el Pregó pasqual, antic himne al·lusiu a la nit de Pasqua que parla de la glòria de la Resurrecció de Crist, que envoltarà tota la litúrgia d'aquesta nit. Després continua amb la Litúrgia de la Paraula, en què es proclamen set relats de l'Antic Testament al·lusius al pla salvífic de Déu, intercalats amb salms o càntics de l'Antic Testament i oracions que s'intercalen entre lectura i salm.

"Enmig de totes les foscors de la vida, les que aquests dies hem contemplat i associat a la mort de Jesús, present en tants crucificats de sempre i d'avui, aquesta és una nit per a l'esperança", afirmà Mons. Taltavull en la seva homilia. Una nit, també, per a la caritat, "quan moltes persones i famílies pateixen encara el flagell de la crisi econòmica". El temps pasqual que s'inicia amb aquesta celebració, continua, "ha de ser un temps de gràcia, un temps de gaudir de la presència del Senyor que se'ns apareix constantment, un temps de lectura i pràctica de l'Evangeli que ens alimenti i ens enfortesqui, un temps de celebració i pregària, de goig i de festa, de profunda amistat entre nosaltres, obrint el cor i fent-nos propers a tantes persones que necessiten companyia, escalf humà, ajuda, alegria, ànim i consol."

El tercer símbol té lloc quan tota l'Església renova les seves promeses baptismals, es beneeix la pila baptismal i es recita la lletania dels Sants que ens uneix en oració amb tota l'Església.


0 COMENTARIS