Presència mallorquina al Congrés de Laics "Poble de Déu en Sortida"


17 de febrer de 2020. 10:48h.

Laics: "És el nostre moment i som nosaltres els elegits"



El Congrés de Laics "Poble de Déu en sortida" va comptar amb la participació de 2.000 congressistes, entre ells 15 mallorquins, que es varen donar cita al Pavelló de Vidre de la Casa de Campo de Madrid. Procedeixen de les 70 diòcesis espanyoles (1.261); 91 associacions i moviments d'àmbit nacional (349); 38 congregacions religioses (219) i de 12 instituts seculars (38).

La primera intervenció va ser la de el nunci apostòlic, Mons. Bernardito C. Auza, per donar lectura al Missatge-salutació del papa Francesc als congressistes. En el seu missatge el papa recorda als sants patrons d'Europa Ciril i Metodi que varen anunciar l'Evangeli als poble eslaus. "El fruit va ser veure com molts s'adherien a la fe formant una comunitat". "Això ens ensenya —com afirma el lema del Congrés— que som Poble de Déu, convidats a viure la fe, no de forma individual ni aïllada, sinó en la comunitat, com a poble estimat i volgut per Déu". A més, el papa Francesc ha assenyalat que "el mandat missioner és sempre actual i torna a nosaltres amb la força de sempre, per fer ressonar la veu sempre nova de l'Evangeli en aquest món en què vivim, particularment en aquesta vella Europa, a la qual la Bona Nova es veu sufocada per tantes veus de mort i desesperació".

El periodista José Luis Restán, director editorial de COPE, va ser l'encarregat de comunicar la ponència inicial. Una ponència en la qual, d'alguna manera, han estat presents les 37.000 persones que han integrat els grups de la feina prèvia a les diòcesis, moviments i associacions laïcals. José Luis Restán en va ser el portaveu portant al Congrés les conclusions d'aquesta fase prèvia que es va iniciar el 2018. Per això començava la ponència assenyalant que "podríem dir que més que 'congressistes' som 'enviats'." L'Instrument de Treball "és fruit d'aquest camí compartit, d'aquesta gran conversa que ja ha començat fa mesos i que en aquest Congrés tindrà un moment central, que després ha de projectar-se al futur". I es va aturar en dues paraules claus: sinodalitat i discerniment.

La segona part de la ponència s'ha centrat en l'Instrumentum Laboris sobre el moment que viu el laïcat a Espanya. I ha començat per les llums, entre les quals ha assenyalat: Ha crescut la consciència de la nostra identitat eclesial i de la vocació i missió a la qual estam cridats els fidels laics; com a Església, reconeixem els pecats d'alguns dels seus membres en lloc d'ocultar-los; augmenta la consciència que el servei als més pobres i vulnerables és una dimensió essencial de la missió, el reconeixement general que ens trobam en un context cultural molt plural i el fet que moltes franges socials estan profundament allunyades de la fe; estam incorporant entre les nostres prioritats com a Església alguns dels grans reptes socials del moment.

I també les ombres: encara té un pes rellevant el "clericalisme"; preocupa la pèrdua de la centralitat de l'Eucaristia; les nostres comunitats són en ocasions tancades i poc acollidores; les famílies cristianes viuen amb freqüència soles i això es reflecteix en la seva dificultat per exercir la missió essencial de transmetre la fe; hi ha una resistència al canvi derivada de la nostra instal·lació en vells esquemes, i d'altra banda hi ha por als nous reptes.

Pel que fa als reptes i desafiaments per a un laïcat en sortida missionera ha destacat: la conversió personal; enfortir el sentit de comunitat, de pertinença, d'identitat eclesial; la santedat missionera; la coresponsabilitat real dins l'Església, noves formes de participació: estar en el món essent sal i llum, l'Església és un bé per a la família i la família és un bé per a l'Església i oferir una renovada formació.

Un dia per recórrer "quatre" camins
Els itineraris han estat l'eix central de Congrés. Es tracta de "camins" que recorreran els congressistes per aprofundir en quatre claus que permeten concretar la vocació i missió dels fidels laics: primer anunci, acompanyament, processos formatius i presència en la vida pública. Es varen iniciar amb una breu ponència per emmarcar cada un d'ells. Varen seguir amb la presentació d'experiències relacionades amb quaranta línies temàtiques (deu per itinerari), acompanyades de testimonis de persones que les estan protagonitzant.

Aquest segon dia de Congrés Laics 2020 va estar amenitzat amb música a cada un dels descansos. Varen actuar diferents grups de músics catòlics contemporanis coordinats per Jesús Cabello, David Santafé i Unai Quirós.

També la jornada es va tancar amb música. El vespre va començar amb un concert amb les actuacions de Grilex, Hakuna, Olga Martínez, Gaby Söner, Chito Morales (Brotes de Olivo) i Fermín Negre (IXCIS), Bombaii, Alba, Maria Vasan, Sara y Mingos, Toño Casado, Unai Quirós, Jesús Cabello i Mabele, la cançó "Missió" dels quals s'ha convertit en l'himne de l'congrés de Laics.

La jornada de dissabte va començar amb la celebració de l'Eucaristia, presidida pel secretari general de la CEE, Mons. Lluís Argüello. Després d'aquesta, els 2.000 congressistes varen començar el "recorregut" de cada un dels quatre itineraris. La primera parada van ser les xerrades per presentar-los. Per això, els participants s'han dividit en quatre grups de 500 persones cada un.

Els qui varen triar l'itinerari 1, Primer Anunci, han escoltat la xerrada impartida per Xavier Morlans, professor de la Facultat de Teologia de Catalunya, a Barcelona. Amb el terme "primer anunci", ha assenyalat que "es vol designar una realització específica de la sacramentalitat o eficàcia de la Paraula de Déu, és a dir, un nucli fonamental de la Paraula de Déu que té una doble funció ja que és a la vegada "Generador" de la primera trobada amb Jesucrist i "Realimentador" de la vida amb i en Crist. De fet aquest és el significat original de la paraula "Evangeli" i de la paraula "kerigma".

Covadonga Orejas, de l'Equip Ruaj, ha estat l'encarregada d'introduir l'itinerari 2, "Acompanyament". "La mediació d'Acompanyament -ha explicat- és indispensable avui per créixer, viure i conviure en inclusió i com a gran família presidida per aquest Déu Presència misteriosa que sempre acompanya (cf. Lc 24). No podem prendre-ho com una moda, ni dir-li a tot acompanyament. L'acompanyament existeix des de sempre. En la situació actual, el redescobrim amb més força i necessitat".

L'itinerari "Processos formatius" ha estat presentat per Gabino Uríbarri Bilbao, de la Universitat Pontifícia Comillas (Madrid) i de la Comissió Teològica Internacional (Roma). El punt de partida de l'exposició ha estat: "la fe és un tresor que genera alegria". "Hem estat agraciats amb quin goig. Se'ns ha concedit tastar «l'alegria de l'evangeli» (papa Francesc, Evangelii gaudium). L'alegria és la paraula fetitxe per a la missió en el magisteri de l'papa Francesc".

De la presentació de l'itinerari 4, "Vida pública", s'ha encarregat Agustín Domingo Moratalla, catedràtic de Filosofia Moral i Política de la Universitat de València. Partint de la pròpia vivència com a professor, educador, pare de família, espòs i laic amb experiència de gestió pública i política; ha volgut aprofitar per recordar que els laics militants i "confessadament" catòlics viuen la seva condició en contextos marcats per una secularització complexa i una soledat "un poc" dramàtica.

La ponència final va marcar les conclusions de la trobada. Un text presentat per Mons. Antoni Vadell, bisbe auxiliar de Barcelona i Ana Medina, periodista de TRECE TV. Aquesta ponència va tenir un doble objectiu: d'una banda, presentar les aportacions que, en un exercici de discerniment, els Grups de Reflexió han formulat després del recorregut dels quatre itineraris que han constituït l'eix central de Congrés i de l'altra, oferir un escenari de futur immediat que permeti aprofundir en les prioritats que, en un exercici de sinodalitat, s'han pogut identificar durant aquest procés.

A més, varen assegurar que "els laics som una part fonamental del poble de Déu. També els laics som deixebles missioners de Jesús. No som una cosa o l'altra, sinó deixebles missioners, sense separacions, sense divisions, sense compartiments estancs. Som deixebles missioners: amb la mirada posada en Jesús, conscients de la nostra pròpia vocació i amb una vida lliurada als altres". Varen afirmar també que "en aquests mesos hem viscut una experiència de sinodalitat. Sinodalitat és caminar junts. L'Església sinodal, gràcies a l'Esperit Sant, conrea relacions, posa en valor la vocació de cada fidel, afavoreix els carismes i el sentir amb l'Església, es caracteritza per la comunió. El procés sinodal que hem viscut ha estat caracteritzat per l'escolta, el discerniment i la coresponsabilitat i la participació". "En aquest Congrés estam sembrant les llavors necessàries per a renovar-nos i dinamitzar el laïcat a Espanya; al mateix temps, estam recollint ja els primers fruits dels quals sortiran noves llavors de sinodalitat. Per recórrer aquest camí necessitam estar oberts a la conversió pastoral i missionera, comunitària i personal. La conversió pastoral i missionera exigeix ​​la implicació de tots, cadascú des de la seva pròpia vocació. Finalment, la conversió exigeix ​​humilitat. Només podem ser humils si reconeixem que mai estam totalment convertits", varen dir.

El Congrés de Laics 2020 ha finalitzat amb una Eucaristia presidida pel cardenal Ricardo Blázquez, arquebisbe de Valladolid i president de la CEE.

En la seva homilia el cardenal Blázquez ha enviat un missatge inicial: "Som enviats però triats per Jesús. Ell es fia de nosaltres i ens confia el ministeri. No som espontanis, som elegits, cridats i enviats" i ha destacat les paraules de Sant Pau: "Crist es fia de mi i em va confiar aquest ministeri i sé de qui m'he fiat". El cardenal Blázquez ha ressaltat que la fe en Déu és fecunda en bones obres. "L'adoració de Déu condueix al servei dels homes. La trobada amb Déu ens impulsa a ajudar els altres. L'acolliment del Pare Déu revelat en Jesucrist és fonament de fraternitat", ha afirmat.

200 persones han participat amb ponències, xerrades i la presentació d'experiències. L'equip organitzador estava format per dues comissions: la Comissió d'Organització i Logística, integrada per 12 persones i assistida per 120 voluntaris; i la Comissió de Continguts, formada per 18 persones.


0 COMENTARIS