Dijous Sant, "dia de gestos silenciosos, de propostes de radicalitat evangèlica, de pregària confiada"


09 de abril de 2020. 22:08h.

A la Catedral de Mallorca, com a tot el món, enguany no s'ha pogut repetir el gest realitzat fa 2.000 anys per Jesús amb els seus deixebles.


A la Catedral de Mallorca, com a tot el món, enguany no s'ha pogut repetir el gest realitzat fa 2.000 anys per Jesús amb els seus deixebles. Però d'aquesta memòria de Jesús recordam el seu testament, la valuosa herència que ens ha deixat, juntament amb la seva mateixa persona, en el sagrament de l'Eucaristia. El testament de l'amor, el testament del servei i el testament de la fraternitat.

Així, el bisbe de Mallorca ha presidit una austera Eucaristia recordant la última cena del Senyor amb una Catedral buida. "El sagrament de la caritat" ha estat el punt clau de la seva homilia. Ens convidà a recordar i passar fidelment "de generació en generació" tot el que va fer Jesús per nosaltres, que "té força de present i projecció de futur". I fent referència a tantes situacions de dolor que experimenta la nostra societat, recordà que "a la transformació personal, hi correspon la transformació social: Ens unim al dolor que provoca en el cor de cada persona i a pobles sencers, la pandèmia del coronavirus, i volem presentar tanta preocupació que hi ha a Jesús, que ens reuneix per a celebrar l'amor amb el que entrega la seva vida i ens crida a una major solidaritat entre nosaltres."

L'Eucaristia del Sant Sopar a la Seu va comptar amb pocs participants, tal com aconsella la situació actual, però ho feren en actitud de pregària i d'intimitat amb Jesús. Les lectures convidaren a la reflexió sobre l'inici de la Passió del Senyor: "Avui, Dijous sant, és dia de gestos silenciosos, de signes amb profund significat, de paraules que arriben al cor, de propostes de radicalitat evangèlica, de pregària confiada, acompanyant sempre Jesús", afegí.

Dijous Sant és dia també de valorar el servei que Càritas fa a la caritat de l'Església: "Ara que es preveu una pandèmia econòmica, serà bo que repensem nous estils de vida, més austers, més donats a compartir i optar més per una economia de comunió que no pensi només en el guany material per enriquir els rics, sinó per oferir camins de sortida als pobres en les necessitats. Això només serà possible a partir de noves formes de cooperació, d'organització econòmica i d'ajuda social.


0 COMENTARIS