Com estan vivint els missioners mallorquins la pandèmia del COVID-19?


15 de abril de 2020. 10:49h.

La pandèmia del COVID-19 ha portat al món sencer a un estat d'emergència nacional i sanitària.


La pandèmia del COVID-19 ha portat al món sencer a un estat d'emergència nacional i sanitària, però en els països en vies de desenvolupament, donada l'escassetat de mitjans, el coronavirus podria provocar situacions molt difícils. El Fons d'Emergència creat a través de les Obres Missionals Pontifícies s'utilitzarà per acompanyar les comunitats afectades en els territoris de missió a través de les estructures i institucions de l'Església.

90 missioners mallorquins desenvolupen la seva missió en els cinc continents. Alguns d'ells ens expliquen de primera mà com estan vivint aquests difícils moments de pandèmia sanitària però també econòmica i social.

La situació a Perú
La pandèmia està fent efecte a Perú especialment per la precarietat i abandonament en el sector salut. És així que, a nivell governamental, el president Martín Vizcarra i el Consell de Ministres estan responent amb determinació i fermesa davant un enemic que es desconeix i no respecta condició social, econòmica o raça.

El primer objectiu del país ha estat contenir l'avanç de la malaltia de manera que no col·lapsi els ambients sanitaris. Així, s'han pres mesures com l'aïllament domiciliari, immobilització social obligatòria i bons econòmics a llars vulnerables que es troben en pobresa i pobresa extrema. Recentment s'han sumat els treballadors autònoms i promeses de suport per evitar els acomiadaments i mantenir la cadena de pagaments.

Però davant la prolongació de dies d'aïllament domiciliaris gran part de la població que no ha estat beneficiada amb el bo econòmic i no té mitjans per poder subsistir per pertànyer al sector informal o viuen del que reben cada dia —migrants, petits empresaris— s'hi estan veient afectats econòmicament.

Margalida Colmillo, germana de la Caritat de Sant Vicenç de Paül (congregació fundada a Mallorca i present actualment en Delicias de Vila - Chorrillos i Pachacámac) està responent amb accions concretes com suport emocional i espiritual a les persones i grups per mitjans socials com WhatsApp, facebook, telèfon, assistència a les persones que arriben a les comunitats compartint aliments, dinar als indigents i famílies de les quals se'n coneix la vulnerabilitat. Així, també en coordinació amb la Municipalitat de Chorrillos, s'han repartit pollastres als malalts, ancians i persones pobres de la zona.

Respecte del personal dels dos centres educatius "Jesús Maestro" i "Niña María de Manchay" i el Centre de Fisioteràpia Beata Francisca Ana Cirer, per aquests dos mesos de març i abril s'està mantenint la cadena de pagament amb els recursos propis i suport de la congregació, encara que és un aspecte preocupant ja que aquests centres esmentats estan a l'atur laboral i per tant sense entrada econòmica per solucionar-ho.

Marc Gili i Esther Romero viuen a Callao des de fa alguns anys, com a família missionera enviada pel Camí Neocatecumenal. Com tots estan confinats a casa des de fa més de 20 dies. Únicament Marc surt quan és imprescindible per comprar aliments o productes d'higiene. Els impressiona la presència de l'exèrcit i tancs pels carrers, mentre els seus sis fills s'afanyen a fer les tasques que envien des de l'escola i una mica d'exercici físic per mantenir-se en forma.

A l'estat d'emergència del país se li suma l'estat de setge decretat des de fa alguns dies. A partir de les 20 h, la policia deté tot aquell que estigui al carrer sense motiu.

Hondures
Les Germanes de la Caritat atenen una casa a San Pedro Sula (Hondures), la considerada "ciutat més perillosa del món". El confinament va començar el 15 de març, i encara que la xifra de casos no és molt elevada, en un país amb un sistema sanitari col·lapsat de per si qualsevol petit nombre de contagiats és fatal. La situació política no ajuda: corrupció amb la recepció d'ajuts, una economia basada en el dia a dia (el 70% d'hondurenys viuen del que guanyen cada dia), la qual cosa fa que molta gent necessiti ja d'una ajuda per als aliments, i en això estan amb l'ajuda dels pares paüls, apropant una bossa de queviures per a les famílies.

Francisca, Isabel, Idin i Maria són les religioses destinades en aquest lloc. Comenten que és un moment "on la creativitat pastoral també aflora, ja que d'una forma o una altra volíem celebrar la nostra Setmana Santa, així que les portes de les llars s'han convertit en els murals on posar els signes representatius de cada dia de la Setmana Santa, i la família es converteix en una petita església domèstica".

Àfrica, la gran preocupació
Victòria Braquehais, religiosa de la Puresa, porta des de 2009 treballant al Camerun, i és testimoni d'excepció de l'arribada del coronavirus a Àfrica. Actualment la pandèmia és una realitat encara incipient, però avança. Dels 55 països africans, ja hi ha 39 països afectats i creixen els casos dia a dia. Per aquest motiu, el 17 de març a vespre, el primer ministre camerunès va comunicar un paquet de 13 mesures adoptades pel Govern i d'aplicació a partir de l'endemà, entre les quals es troben el tancament de fronteres, el tancament d'establiments educatius, el control de flux i agrupaments de persones, les mesures d'higiene i altres punts que s'han pres en diferents països. A la República Democràtica de Congo, el president va anunciar dia 18 de març tot un seguit de mesures a aplicar a partir del 20 de març.

Les religioses de la Puresa regenten al Camerun una escola infantil-primària amb 182 nines i nins pigmeus i bantues. Han abandonat les aules i com que no hi ha electricitat, ni ordinadors, ni llibres de text, ni plataformes educatives..., se n'han anat a casa dels pares, dels padrins o d'algun familiar. "Allà ajudaran a conrear el camp, jugaran al riu, aniran a caçar o a pescar... alguns és possible que no tornin a l'escola", afirma la religiosa.

L'exigència de no desplaçar-se en la mesura del possible i de romandre a casa és més fàcil en unes zones que en altres. A les grans concentracions urbanes, en les quals molta gent viu amuntegada, sense condicions de sanejament, sense accés a l'aigua corrent, sense llars en condicions, sense subministrament elèctric..., això és molt complicat.

El control de el flux de persones i el tancament de les fronteres afecta els mercats, fa pujar els preus i crea molta inseguretat, perquè gairebé ningú té poder adquisitiu per guardar una mica de menjar, ni llocs apropiats per fer-ho. A l'endemà de l'anunci de les mesures, els preus es varen duplicar i fins i tot triplicar, encara que ara, gràcies a la intervenció del Govern, les coses van tornant a la normalitat: "Si pots menjar cada dia —en un món en el qual 824 milions de persones passen fam— ets tot un afortunat. I si pots beure aigua potable... ets milionari! No tenir paper higiènic aquí no és un gran problema, per això estan les fulles dels arbres!", fa broma Sor Victòria.

Altres mesures són més difícils com, per exemple, rentar-se freqüentment les mans amb aigua i sabó, perquè segons Nacions Unides, el 63% de la població no té accés a aigua i sabó. L'aigua, i moltíssim més si és potable, és un bé molt preuat, al qual no tenen accés milions de persones. I en l'economia familiar de moltes persones, l'existència de les quals és una pura lluita per sobreviure, comprar-se una pastilla de sabó és, simplement, un luxe.

Per això hi ha lloc per a la preocupació: "Si es propaga aquí la pandèmia tot i les mesures de contenció, això pot ser un caos. A penes hi ha hospitals i centres de salut, falten molts professionals i tota mena de mitjans. A l'Hospital de Ngovayang, on jo visc, no hi ha metge i moltes vegades no es pot aconseguir ni un paracetamol. Impossible pensar en bates o mascaretes, ni somiar-ho! Sense electricitat, tampoc es podria donar oxigen... i no en quedaria d'altra que batallar i esperar els resultats, en una lluita cos a cos. I a més, aquí ja es pateixen moltes altres malalties: malària, febres tifoides, còlera, diarrees..."

Pel que fa a l'ajuda al desenvolupament, saben que els esperen temps difícils. De moment, estan aturats els terminis administratius, s'han congelat moltes convocatòries i intueixen que, quan s'aclareixi el panorama, hauran sorgit moltes necessitats i noves pobreses.


0 COMENTARIS