Dia Mundial del Refugiat 2020


22 de juny de 2020. 15:15h.

En els anys 2017-2019, Mans Unides va aprovar 82 projectes destinats a millorar les condicions de vida de gairebé 600.000 persones desplaçades i refugiades.



Els conflictes, la persecució per diferents motius, la manca de llibertat, la fam i la pobresa, entre d'altres factors, varen ser els motius pels quals, l'any 2019, segons les Nacions Unides, al món hi hagués prop de 80 milions de persones desplaçades dels seus llocs de residència. D'aquestes, gairebé 30 milions són persones refugiades.

"Pel nostre treball de lluita contra la fam i la pobresa de més de seixanta anys, a Mans Unides coneixem i entenem els motius pels quals aquestes persones fugen, amb les mans buides, deixant-ho tot enrere", assegura Àfrica Marcitllach, coordinadora de projectes de Mans Unides a l'Orient Mitjà; una de les zones del món en què, a dia d'avui, el flux migratori és més elevat. "Aixecar-se cada dia sense saber si els teus fills podran menjar o, simplement, aixecar-se sense saber si aquest serà l'últim dia que ho facis, és motiu més que suficient per plantejar-se abandonar-ho tot per salvar la vida", explica Marcitllach .

Una de les finalitats dels projectes de desenvolupament que porta a terme Mans Unides és proporcionar a aquestes persones en els seus països d'origen les eines amb les quals poder fer front al seu dia a dia i evitar, així, que es vegin obligades a abandonar les seves comunitats, renunciant a les seves arrels, les seves famílies, al seu idioma... perquè, segons "la pobresa i la fam són el brou de cultiu en el qual proliferen els conflictes i en què s'alimenten els règims dictatorials i totalitaris que els porten a fugir".

"Però el camí per aconseguir la nostra meta encara és llarg i hi ha massa interessos econòmics, polítics i socials, que mantenen vius els conflictes i retallen les llibertats i les oportunitats", lamenta la coordinadora de l'ONG a l'Orient Mitjà. Marcitllach assegura que "aquesta por és el que dóna ales a aquestes persones i, aquestes ales, els permeten volar, fins que te les tallen". "Moltes d'aquestes persones, mogudes per la desesperació i sense recursos, trien les rutes menys segures per aconseguir els seus somnis, que queden ofegats al mar o morts de fam i de set al camí", explica Àfrica Marcitllach.

Tortures en el desert
Aquest és el cas de molts dels migrants procedents de l'Est d'Àfrica, fonamentalment d'Eritrea, Somàlia i Sudan del Sud i que recalen a Tel Aviv, a Israel, després de travessar el desert del Sinaí on són víctimes de les màfies beduïnes de traficants de persones. "El que viuen aquests éssers humans en el desert és inenarrable. Mai ningú, si no és per desesperació, s'aventuraria a alguna cosa semblant", assegura Marcitllach.

"Al setembre de 2010 es varen començar a conèixer les atrocitats comeses al Sinaí per les màfies beduïnes. Entre el personal mèdic de la "Clínica Oberta" de l'organització israeliana Metges pels Drets Humans (PHR en anglès) es troba la germana Aziza, una religiosa eritrea que, davant la magnitud de les denúncies que escoltava cada dia, va decidir documentar-les i fer-les públiques. Des de llavors, milers de persones han explicat les seves històries al departament mèdic, el que està permetent conèixer aquesta terrible situació i cercar solucions a la mateixa", explica Marcitllach.

Mans Unides porta anys acompanyant aquestes persones a través de l'organització israeliana de Metges pels Drets Humans (PHR en anglès) i recolzant els projectes de l'Associació KUCHINATE, que treballa amb dones eritrees sol·licitants d'asil.

Aquestes dones que cerquen asil no han superat els traumes psicològics i de salut física derivats de la terrible experiència en el desert: tortures, violacions, pallisses, embarassos... Un cop varen arribar a Israel, varen ser detingudes a la frontera en instal·lacions superpoblades. Quan arriben a Tel Aviv es troben, com a sol·licitants d'asil, sense accés als serveis bàsics com atenció mèdica, habitatge, educació, formació professional o l'ocupació.

"Moltes d'aquestes dones es troben, després d'una experiència traumàtica, soles en un país que les rebutja. Han de fer-se càrrec de les seves vides i de les dels seus fills i lluitar, una vegada més, per la seva supervivència", explica Àfrica Marcitllach. "Per elles, i gràcies a la germana Aziza i un grup de dones israelianes i d'altres nacionalitats, va sorgir Kuchinate, que en tigrinya, el seu idioma natal, vol dir, ganxet. El programa per a aquestes dones, que desenvolupa l'ONG KUCHINATE, és únic en el seu estil ja que combina l'ajuda psicològica amb l'ajut econòmic, respectant les tradicions i cultura pròpia d'aquests països. Les dones es reuneixen per fer ganxet, relacionar-se, i rebre ajuda psicològica. El treball manual repetitiu i creatiu és tremendament terapèutic i això es reflecteix positivament en l'evolució de les dones", assegura la coordinadora de projectes a l'Orient Mitjà de Mans Unides.

Refugiats i coronavirus
Les persones migrants, desplaçades i refugiades pertanyen als col·lectius de població més afectats per les conseqüències derivades de la crisi del coronavirus. "A l'Orient Mitjà, normalment són persones que viuen en camps de refugiats i, sobretot, en infrahabitatges, on no és possible mantenir les distàncies recomanades per l'OMS i on les condicions d'higiene i sanitàries deixen molt a desitjar", explica Marcitllach. A més, la majoria d'aquestes persones realitzen treballs mal pagats en el sector informal pel que, amb les mesures de confinament, s'han vist, de la nit al dia sense ingressos i sense cap xarxa d'ajuda o assistència.

Des del principi de la pandèmia, Mans Unides ha treballat intensament per donar resposta a les sol·licituds d'ajuda d'emergència provinents dels llocs en què tenim projectes amb persones refugiades o desplaçades. "Per exemple hem donat suport al treball dels maristes blaus amb la població Kurda a Síria i dels Fratelli, amb persones sirianes refugiades al Líban. La major part de l'ajuda ha consistit en el lliurament de kits de menjar i de productes d'higiene perquè aquestes persones poguessin fer front a l'escassetat provocada pel confinament", explica Marcitllach.

També des de Kuchinate han demanat ajuda perquè les 200 dones a les quals dóna suport el projecte i les seves famílies, "puguin, literalment, menjar mentre els punts de venda dels seus treballs romanguin tancats i cap membre de la família pugui aportar cap ingrés", assegura Àfrica Marcitllach.

En els anys 2017-2019, Mans Unides va aprovar 82 projectes destinats a millorar les condicions de vida de gairebé 600.000 persones desplaçades i refugiades a l'Àfrica, Àsia i Amèrica, per un import superior als 5,3 milions d'euros. En el que va de 2020, Mans Unides ha aprovat 12 projectes per a persones refugiades i desplaçades, per un import de 535.843 euros, dels quals 6 s'han posat en marxa com a conseqüència de la pandèmia de coronavirus.

Nacions Unides estima que, el 2019, dels gairebé 80 milions de persones desplaçades que hi havia al món, gairebé 30 milions eren persones refugiades i 4,2 milions eren sol·licitants d'asil.


0 COMENTARIS