Mans Unides destina més de 3,2 milions d'euros per fer costat a 1,2 milions de persones en 33 països del món en resposta a la crisi global per la Covid-19


07 de octubre de 2020. 13:00h.

L'Índia, a Àsia, Sierra Leone, Camerun i Etiòpia, a Àfrica, i Haití a Amèrica Llatina, són alguns dels països on més intervencions ha dut a terme l'ONG.



Més de 35,2 milions de persones contagiades i una xifra oficial de morts que supera el milió de persones, converteixen a la pandèmia de Covid-19 en una de les pitjors catàstrofes per a la humanitat que es recorden, amb una crisi sanitària sense precedents i una crisi econòmica i social de la qual, per a molts països, serà difícil recuperar-se.

"Estem parlant de milions de persones que, sobretot als països més empobrits, han necessitat, i encara necessiten, de l'assistència humanitària per a poder sobreviure", assegura Encarni Escobar des de l'Àrea de Projectes de Mans Unides. "Mai, en els més de seixanta anys d'història de Mans Unides, havíem rebut tantes sol·licituds d'ajuda d'emergència des de tants països".

L'ONG de l'Església catòlica ha intentat donar resposta a aquests requeriments amb rapidesa, perquè "d'aquestes ajudes depenia, en gran manera, que centenars de milers de persones en greu risc poguessin fer front a les conseqüències econòmiques i socials més immediates derivades de la crisi", explica Escobar. "Amb els fons enviats s'han pogut reforçar i equipar, a més, alguns centres mèdics en països en els quals els que l'assistència sanitària i la infraestructura clínica són extremadament deficitàries i en els quals poder posar en pràctica les mesures de prevenció del contagi del virus és pràcticament impossible", afegeix Encarni Escobar.

En aquests sis mesos, Mans Unides ha aprovat 129 projectes d'emergència (fonamentalment kits de menjar, productes d'higiene i material sanitari) per un import superior als 3,2 milions d'euros, que han arribat a més de 1,2 milions de persones d'Amèrica Llatina, Àsia i Àfrica, a les quals la pandèmia i les seves conseqüències econòmiques abocaven a situacions desesperades.

"Per l'urgent de la situació, ens hem vist obligats a adoptar programes i estratègies a curt termini, i en alguns països també a mig termini, per a orientar les nostres accions cap a l'assistència humanitària de caràcter urgent", explica Escobar. "A més, sempre en contacte amb els nostres socis locals, hem treballat per a reformular 178 projectes que teníem ja en marxa, amb la finalitat d'adaptar les seves activitats i objectius al nou escenari mundial que ens ha tocat viure i en el qual les previsions d'augment de les xifres de la fam i la pobresa són demolidores", afegeix.

Principals països receptors

A Àsia, Mans Unides ha aprovat 42 iniciatives d'emergència, per import de 575.000 euros, de les quals 35 s'han destinat a fer costat als sectors de població més vulnerables de l'Índia. "En un país en el qual un alt percentatge de la població viu en unes condicions de pobresa difícilment imaginables –al carrer, en habitatges infrahumans, sense aigua potable, sense sanejament, amb ingressos paupèrrims i amb un accés a l'assistència sanitària molt escàs–, és gairebé impossible frenar l'avanç del virus i les seves conseqüències", explica Ramón Álvarez, coordinador de projectes de Mans Unides a Àsia.

"Els costums i tradicions ancestrals impensables en societats del segle XXI, a més de les enormes diferències econòmiques, han fet encara més evidents les grans mancances a les quals s'enfronten milions de persones a l'Índia. A Mans Unides hem prestat especial atenció als sectors de població tradicionalment més desprotegits: vídues, ancians, treballadors informals, dones o grups tribals", informa Álvarez.

Així mateix, a Amèrica Llatina, Mans Unides ha invertit ja més d'1.5 milions d'euros en 44 projectes d'emergència que han prioritzat l'ajuda a poblacions indígenes i pageses i a les dones, sectors de població als quals el confinament ha portat, a més de pobresa, un increment de la violència que ja de per si mateix venien sofrint.

Haití és el principal receptor de les ajudes de Mans Unides a Amèrica Llatina. "Aquí –explica la germana Gloria Inés González–, la pandèmia ha portat amb si danys que van molt més allà del merament sanitari. El cost de la vida s'ha disparat i està ofegant a les persones que s'han quedat sense ingressos, per la qual cosa en uns mesos estarem parlant de fam", adverteix la religiosa.

A Àfrica, destaquen les intervencions destinades a millorar la infraestructura sanitària i els equipaments de centres de salut, en un continent on "la feblesa dels sistemes sanitaris és més que evident", explica Mabel Ibáñez, coordinadora de projectes de Mans Unides en el continent.

"Això ens ha portat a acompanyar als nostres socis en diferents processos de preparació davant l'arribada de la Covid-19. A Sierra Leone, per exemple, hem pogut comprovar com la dramàtica experiència del brot d'ébola de fa uns anys va deixar un aprenentatge que ha estat de gran utilitat per a prevenir els contagis. I a Camerun, l'RDC o Etiòpia, alguns dels hospitals que Mans Unides ha contribuït a posar en marxa estan sent de gran ajuda en aquests mesos de pandèmia. Els projectes de sensibilització i d'ajuda alimentària també han estat essencials en països com Malaui, on el govern va haver de triar entre que la seva població morís de fam o de coronavirus", assegura Ibáñez.

Fins al moment, les 43 intervencions d'emergència a Àfrica sumen un total de 1,15 milions d'euros, repartits en 16 països. "Tot aquest treball no hauria estat possible sense l'enorme generositat dels nostres socis i col·laboradors que, en uns mesos en què a Espanya s'està vivint una situació crítica, han aportat més de 700.000 euros al nostre compte d'emergència", informa Clara Pardo, presidenta de Mans Unides.

"Aquesta crisi ens ha revelat el veritable sentit de paraules com a desigualtat, injustícia o vulnerabilitat. Ens ha fet conscients de la fragilitat de l'ésser humà i de la necessitat d'actuar de manera conjunta, sense deixar a ningú enrere, per a poder fer front a aquesta i a moltes altres crisis i pandèmies que ens afecten. Recordem que els mals d'uns, de cop, poden convertir-se en els mals de tots, fins dels més poderosos. No deixem passar l'oportunitat d'enfrontar-nos a això junts", encoratja Pardo.


0 COMENTARIS