El Bisbe de Mallorca ha presentat la Carta Encíclica Fratelli Tutti del papa Francesc


12 de novembre de 2020. 11:00h.

També han intervingut Llorenç Huguet, rector de la Univeristat de les Illes Balears, i Mn. Teodor Suau, degà del Capítol Catedral, a un acte on han acudit unes 150 persones.



El bisbe Sebastià Taltavull presentà la Carta Encíclica Fratelli Tutti, la darrera del papa Francesc, a la Catedral de Mallorca el passat 11 de novembre. Una carta que, segons Mons. Sebastià Taltavull, és com el compendi del món que voldria el Papa. Una Carta situada en el procés pel qual el Francesc I desplega el seu pensament. També intervingueren a la presentació Llorenç Huguet, rector de la Universitat de les Illes Balears, i Mn. Teodor Suau, degà del Capítol Catedral. A l'acte assistiren unes 150 persones, entre les quals, la presidenta del govern balear, Francina Armengol.

El rector de la UIB, en la seva intervenció féu un repàs per les encícliques que al llarg dels anys els diferents papes han publicat, que impliquen "l'aflorament dels problemes que viu la societat en cada moment de la història". Centrant-se en la darrera encíclica del papa Francesc, Fratell Tutti, Huguet destacà que aquesta carta gira entorn de dues premisses per a tot el món: justícia i llibertat. Subratllà també la referència que fa el Papa a la igualtat entre totes les persones del món: "En l'encíclica el papa Francesc reconeix que la societat en general no considera els migrants prou dignes com per participar de la vida social igual com els altres. I afegeix que els cristians no poden compartir ni sostenir aquests pensaments, perquè ignorar aquests fets dona lloc a la violència. És inacceptable que algú tengui manco possibilitats pel fet de ser dona, igual com tampoc el lloc de naixement no pot condicionar les possibilitats que tenen les persones". Llorenç Huguet també va parlar amb gratitud de les referències que aquesta encíclica fa a l'educació: "M'agrada el paper que atorga el Papa a la tasca educativa, de manera que gràcies a l'educació, sigui la mateixa societat la que reaccioni davant els abusos polítics, econòmics o tecnològics. L'educació es fonamental per això. I acaba amb un crit: armem els nostres fills amb les armes del diàleg".

En la seva intervenció, Mn. Teodor Suau defensà el contingut de Fratelli Tutti i catalogà aquesta encíclica com un exemple "saviesa evangèlica" i el papa Francesc com un "miracle que ens cal agrair, reconèixer i fer nostre". En aquest sentit, Suau reconegué que aquest document "recupera de la política la seva dignitat d'art on se juga la transformació de la realitat i en ella també es fa artesania de la pau: mai més la guerra, mai més la pena de mort". El degà del Capítol Catedral qualificà l'encíclica com "l'expressió de la millor teologia catòlica". Assegurà que el Papa proposa un exercici de renovació del pensament cristià. "No debades Fratelli Tutti compta amb gairebé 300 notes al peu de pàgina que no són explicatives, sinó que donen fonament a la proposta de pensament que fa el Papa", explicà Mn. Teodor Suau. També es referí al contingut de fraternitat que promou l'encíclica, i expressà: "Si Déu és amor sense límits, els altres són els meus germans. Tots som iguals en els drets i en les obligacions, en el destí i en la responsabilitat. Si Déu és amor sense límits, el món, la creació, és el casal de la humanitat i no és l'instrument del meu guany. El Regne de Déu esdevé un projecte de societat que reposa sobre un principi clau de la germanor".

El Bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, acabà la presentació amb la seva intervenció, que dedicà principalment a l'elogi a l'encíclica i l'anàlisi dels punts claus de Fratelli Tutti: "El papa Francesc proposa camins concrets i transitables que desfan tota separació i fan ponts cap a la igualtat i als drets humans". Taltavull destacà que el Papa posa sempre els pobres en el centre, precisament fou ell qui establí la Jornada Mundial dels Pobres, que se celebra el proper 15 de novembre. Per altra banda, Mons. Sebastià Taltavull explicà com el Papa parla de la societat globalitzada com "una societat que ens fa més propers però no més germans. Estam més sols que mai en aquest món que fa prevaler els interessos individuals. Per això el Papa parla tant de drets humans: els drets humans estan anunciats en molts d'Estats però no entren dins la normativa jurídica i moltes lleis van en contra dels drets humans. Es firma un fet amb paraules però a la pràctica es proclama una altra realitat. Les dones sofreixen exclusió, maltractaments i violències i no poden exercir els seus drets en tots els àmbits". El bisbe Sebastià criticà també que els interessos individuals, polítics, econòmics o tecnològics vagin sovint en contra dels drets de les persones i provoquin injustícia social. Mons. Sebastià Taltavull acabà parlant de la comunicació digital, en el sentit que el Papa en parla a la seva darrera encíclica: "Les relacions digitals tenen aparença de sociabilitat, però no construeixen un 'nosaltres', sinó que creen individualisme. La connexió digital no basta per estendre ponts, no uneix la humanitat. La comunicació digital per la seva lògica intrínseca impedeix la reflexió serena, impedeix el diàleg i és incapaç de recollir la llarga experiència de la gent i dels pobres. És a dir, més informació no significa major saviesa".

El Bisbe va concloure exposant la reflexió del papa Francesc sobre la política: "L'amor i la caritat ens duen a la millor política. Hem de fomentar la cultura de la trobada com estil de vida i el diàleg com a base de la vida social i política. D'aquesta manera arribam a l'amor polític: tots exercim l'art de la política". Taltavull féu un clam a reconèixer tots els essers humans com a germans: "Qualsevol en aquesta línia esdevé un exercici suprem de caritat, quan s'uneixen persones per fer actes de justícia per a tots".

Durant l'acte, l'organista de la Catedral, Bartomeu Mut, interpretà diverses peces de Johannes Brahms, Johann Sebastian Bach, i Nikolaus Bruhns.


0 COMENTARIS